4. “El Profeta” de Gargallo

Pau Gargallo (Maella1881-Reus 1934), El Gran Profeta, 1933, bronze, 233 x 75 x 54 cm. Set exemplars numerats.

                                               

L’escultor Gargallo és un dels grans escultors del segle XX formats i establerts a Barcelona, que reïx a passar del modernisme català als primers rengles de l’avantguarda internacional. Des de 1904 Gargallo ja tenia “in mente” la idea d'El Gran Profeta que no es materialitza plenament fins una trentena d’anys més tard. Es diversos estudis, esbossos i represes d’aquest projecte ens manifesten magníficament l’evolució de la idea en la ment i en la sensibilitat de l’artista. Gargallo vol plasmar-hi el prototipus del profetisme, és a dir de l’home que viu fora de la civilització i que empès per una força superior increpa als seus contemporanis, com ho va fer Sant Joan Baptista, una imatge que està impresa en la memòria cristiana com a l’últim i el més eminent de tots el profetes. Amb tot, Gargallo no era, el que diríem, un home religiós, ni va pretendre mai fer d’aquesta escultura un Sant Joan Baptista. El Gran Profeta vol sintetizar el profetisme bíblic, però també aquell fenomen social dels anys 30 del agitadors de masses anarquistes, comunistes (i també feixistes i nazis!) que galvanitzaven multituds. El lleguatge fogós i el gest amenaçant estava en l’ambient. Gargallo juga, servint-se d’un fort impuls expressionista, a combinar la massa dura del bronze i el buit i reïx a produir una enorme sensació de força i de flexibilitat gestual. Al meu entendre, cap altra obra de l’art modern dels segles XIX i XX no ha aconseguit expressar millor l’ànima ardent i el missatge vibrat de Joan el Baptista que aquest “Profeta” de Gargallo. Mirant fit el seu rostre, amb els seus cabells hirsuts em sembla d’estar sentint la veu del Baptista: “Jo sóc la veu que clama al desert... Prepareu una ruta per al Senyor... Qui tingui, que doni a qui no té...” Segurament Gargallo va pensar a fer una obra religiosa, però l’espectador, si és creient, associa immediatament aquest “Profeta” amb la seva experiència de fe i de meditació sobre l’evangeli. L’art religiós no sempre està a les esglésies, i més encara, no tot el que es troba a les esglésies mereix la qualificació d’art religiós, perquè hi ha molt, moltíssim, que no té res d’artístic.

El escultor aragonés Gargallo, establecido en Barcelona desde muy niño, es uno de los grandes artistas en la vanguardia universal. Ya en 1904 tenía in mente la figura del Profeta que no se plasmó en una obra acabada y definitiva hasta 1933. Seguramente Gargallo no pensó nunca que su escultura pudiera ser considerada “arte religioso”, pero el espectador cristiano puede ver plasmado en ella el espíritu profético de un San Juan Bautista. No todo el arte cristiano está en las iglesias ni todo lo que se ve en las iglesias puede ser calificado de arte cristiano.