9. El Jesús jueu d’Ismael Smith

El pintor, escultor i il·lustrador Ismael Smith (Barcelona, 1886 - New York, 1972) va ser sempre una persona molt singular, atípica en tots els sentits. Després de tenir un lloc destacat en el món artístic barceloní, en 1918 va establir-se a Nova York amb els seus germans. Sense adonar-se’n massa al cap de pocs anys es va adonar que els industrials i alguns dels artistes amb els quals es relacionaven eren jueus i li deien que ell també ho era, puix que en feia cara. Els Smith eren catòlics de veritat, deixant de banda alguns aspectes particulars. Ismael va començar a pensar, de vegades obsessivament, sobre la base hebrea del cristianisme i de Jesús. L’art i la tradició cristiana a penes havien fet cas d’aquest fet, per això ell, que era escultor i il·lustrador, se sentia cridat a posar en evidència aquesta realitat. Per això va començar a fer dibuixos amb vistes a obres  de més volum. Us presento en primer lloc aquest The Law of Christ, New York, 1926, tinta, 23 x 19,5 cm., que ens presenta Jesús com a intèrpret de la Torah “Sabeu que es va dir als antics... però jo us dic...” (Mt 5:21).   

També comença a fer estudis sobre com devia ser la fesomia de Jesús com a arquetipus de l’home jueu, accentuant-ne els trets racials. Aquests dibuixos que us presento ara pertanyen al Museu de Montserrat.

Aquests estudis havien de cristal·litzar en una escultura del Sagrat Cor de Jesús, que Ismael Smith va presentar al Pavelló de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, que va provocar refús i que finalment va ser destruïda. En la preparació d’aquesta obra, Smith havia fet aquest dibuix tan eloqüent: Jesús sosté les taules de la Llei (la Torah) davant la qual batega el seu cor. És un jueu que estima la Torah amb tot el cor, però també és el Fill de Déu que anteposa l’amor a l’acompliment de la Llei. Jesús està dret sobre l’arca de l’aliança, perquè Ell mateix amb la seva humanitat és la vertadera presència de Déu entre els homes. A dreta i esquerra veiem la “menorah”, el canelobre de set braços, que és l’expressió del culte jueu. Naturalment aquest Jesús Messies jueu es troba fora de la pietat convencional catòlica. Allò que somiava Smith és encara un horitzó de la teologia i de la pietat cristiana que encara no hem abastat. Manquen encara molts estudis teològics sobre el misteri d’Israel encara vigent. Si hagués conegut aquesta imatge, el cardenal Jean Marie Lustiger de París, que era jueu convers sense renunciar mai a les seves arrels, hauria exultat. 

En Nueva York Ismael Smith entró en contacto con la comunidad judía y llegó él mismo a sospechar que tenía raíces hebreas. Se sintió llamado a expresar con su arte de dibujante y escultor la dimensión judía de la figura de Jesús como el arquetipo racial del judío y como cumplidor por excelencia de la Ley culminándola en el amor y también como verdadera Arca de la antigua Alianza abierta a toda la humanidad.