El pintor, escultor i
il·lustrador Ismael Smith (Barcelona, 1886 - New York, 1972) va ser sempre una
persona molt singular, atípica en tots els sentits. Després de tenir un lloc
destacat en el món artístic barceloní, en 1918 va establir-se a Nova York amb
els seus germans. Sense adonar-se’n massa al cap de pocs anys es va adonar que
els industrials i alguns dels artistes amb els quals es relacionaven eren jueus
i li deien que ell també ho era, puix que en feia cara. Els Smith eren catòlics
de veritat, deixant de banda alguns aspectes particulars. Ismael va començar a pensar,
de vegades obsessivament, sobre la base hebrea del cristianisme i de Jesús.
L’art i la tradició cristiana a penes havien fet cas d’aquest fet, per això ell,
que era escultor i il·lustrador, se sentia cridat a posar en evidència aquesta
realitat. Per això va començar a fer dibuixos amb vistes a obres de més volum. Us presento en primer lloc
aquest The Law of Christ, New York,
1926, tinta, 23 x 19,5 cm .,
que ens presenta Jesús com a intèrpret de la Torah “Sabeu que es va dir als
antics... però jo us dic...” (Mt 5:21).
També comença a fer estudis
sobre com devia ser la fesomia de Jesús com a arquetipus de l’home jueu,
accentuant-ne els trets racials. Aquests dibuixos que us presento ara pertanyen
al Museu de Montserrat.
Aquests estudis havien de
cristal·litzar en una escultura del Sagrat Cor de Jesús, que Ismael Smith va
presentar al Pavelló de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona
de 1929, que va provocar refús i que finalment va ser destruïda. En la preparació
d’aquesta obra, Smith havia fet aquest dibuix tan eloqüent: Jesús sosté les
taules de la Llei (la Torah) davant la qual batega el seu cor. És un jueu que
estima la Torah amb tot el cor, però també és el Fill de Déu que anteposa
l’amor a l’acompliment de la Llei. Jesús està dret sobre l’arca de l’aliança,
perquè Ell mateix amb la seva humanitat és la vertadera presència de Déu entre
els homes. A dreta i esquerra veiem la “menorah”, el canelobre de set braços, que
és l’expressió del culte jueu. Naturalment aquest Jesús Messies jueu es troba
fora de la pietat convencional catòlica. Allò que somiava Smith és encara
un horitzó de la teologia i de la pietat cristiana que encara no hem abastat. Manquen
encara molts estudis teològics sobre el misteri d’Israel encara vigent. Si
hagués conegut aquesta imatge, el cardenal Jean Marie Lustiger de París, que
era jueu convers sense renunciar mai a les seves arrels, hauria exultat.
En Nueva York Ismael Smith entró en contacto
con la comunidad judía y llegó él mismo a sospechar que tenía raíces hebreas.
Se sintió llamado a expresar con su arte de dibujante y escultor la dimensión
judía de la figura de Jesús como el arquetipo racial del judío y como cumplidor
por excelencia de la Ley culminándola en el amor y también como verdadera Arca
de la antigua Alianza abierta a toda la humanidad.
Bones,
ResponEliminano hi ha cap fotografia de l'exposició del 29 en què hi surti l'escultura?
Salut i felicitats per la pàgina.
M'agrada molt el seu bloc. Sóc valencià i amic del P. Josep Miquel i no sabia que tenia uns blogs que ara seguiré amb molta atenció. Gràcies
ResponElimina