6. Un “Crist” de Josep Guinovart

Josep Guinovart (Barcelona, 1927 – 2007), Crist (detall), 1955, col. Rodríguez Aguilera, Barcelona.

Els qui el coneixíem l’anomenàvem amistosament “Guino”. El “Guino” pertanyia al grup dels artistes “informalistes” de Barcelona i era un dels més grans, amb projecció europea i mundial. En la seva joventut havia estat membre del “Dau al Set” i del “Grup Taüll” amb Antoni Tàpies i d’altres. Durant la seva estada a París va estudiar a fons l’obra de Matisse i de Picasso que va assimilar de manera molt personal. A partir de 1957 Guinovart s’endinsa en l’art abstracte en el qual va esdevenir una primeríssima figura, però abans ens va deixar obres figuratives d’un expressionisme vigorós com aquest Crist que us presento. “Guino”, com en la seva vida personal, sabia combinar la força instintiva amb la dolcesa i delicadesa de sentiments. Fixeu-vos que aquest Crist tan punyent i dur en el dibuix i en l’aplicació del color té una expressió de pau i de bonesa inefable. Jo hi veig reflectida – el “Guino” no s’ho va imaginar mai – aquella idea dels primers Pares de l’Església que veien en Jesús clavat a la creu la realització de la història d’Adam, adormit al costat de l’arbre del paradís, del costat del qual Déu va formar Eva (l’Església-la Humanitat) i la hi va donar per esposa. Fixeu-vos que l’art cristià troba la seva significació en el medi ambient en què es troba i es presenta. L’artista i l’obra són el detonant que dispara una reflexió i la pantalla on s’expressa una idea que sovint els sobrepassa (és el “quid divinum” de la inspiració artística) i pren significats que ell ni tan sols va imaginar. Per això crec que és tan important que els cristians sapiguem “veure” i llegir l’art contemporani (sobretot si es tracta de grans artistes i de grans obres d’art) amb ulls cristians i en sapiguem treure profit espiritual que posem a disposició de l’àgora pública. És el que feia sant Pau a l’areòpag d’Atenes.

Guinovart es uno de los grandes pintores “informalistas” catalanes con proyección mundial. Estudió y se dejó influir por Picasso y por Matisse; después, a partir de 1957, emigró hacia el arte abstracto en el que ha llegado a ser una gran figura. Poco antes pintó este Cristo que yo considero buenísimo. Combina perfectamente el vigor y la dulzura. Es el Cristo-Adán dormido en la cruz de cuyo costado nació Eva (la Iglesia y la Humanidad). Seguramente esta idea jamás pasó por la mente de Guinovart. Pero el arte cristiano tiene esto: el artista es el detonante y su obra es la pantalla en la que se refleja algo de la inspiración que siempre tiene un “quid divinum” que le sobrepasa.